Al Pais Blanc Ángels López Ella ha fugit d’un lloc de guerra, d’aquella terra que ara ha embogit. Ha travessat moltes dreceres, i, a les fronteres, l’han espantat. És un infant que està plorant, que està arribant al país blanc. Ara és aquí, obre la porta i fes-la entrar. A casa, que pugui oblidar i estimar. País blanc, si ella t’abraça, el seu millor regal és la confiança. País blanc, si tu l’abraces, el teu millor regal és una esperança. Ve de llevant, com les ventades, que fan onades al país blanc. Té el cabell fosc i la pell bruna, i un raig de lluna a l’esguard confós. Si un món absurd es queda mut, el seu futur només ets tu. Ara és aquí, obre la porta i fes-la entrar. A casa, que pugui oblidar i estimar. País blanc, si ella t’abraça, el seu millor regal és la confiança. País blanc, si tu l’abraces, el teu millor regal és una esperança. País blanc, si ella t’abraça, el seu millor regal és la confiança. País blanc, si tu l’abraces, el teu millor regal és una esperança.