Amor Particular
Manu Guix
  
Com t’ho podria dir 
perquè em fos senzill,
i et fos veritat, 
que sovint em sé tan a prop teu,
si canto, 
que sovint et sé tan a prop meu,
si escoltes, 
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, 
que em caldria agrair-te tant temps,
que fa que t’estimo. 

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor
dels meus mots,
i en la nostra partida
sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps,
que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa,
potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego,
si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força,
que empeny i que es revolta,
que jo, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això,
serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps,
que fa que t’estimo.

T’estimo, sí, 
potser amb timidesa,
potser sense saber-ne. 
T’estimo, i et sóc gelós 
i el poc que valc m’ho nego,
si em negues la tendresa; 
t’estimo, i em sé feliç 
quan veig la teva força,
que empeny i que es revolta,
que jo, que jo... 
que jo, que jo... 
que jo, que jo...
que jo, que jo...

Com t’ho podria dir 
perquè em fos senzill,
i et fos veritat, 
que sovint em sé tan a prop teu,
si canto,
que em caldria agrair-te tant temps,
que fa que t’estimo.