El Far Del Sud
Sopa de cabra

La va trobar 
a una sala mig buida
Buscant un somni 
fugint del dolor
Entrant pels ulls 
va sentir mil espurnes
Aquella història 
va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, 
la partida i la vida
Cada ciutat 
li esmicolava el cor
Només el far 
del sud ella es mira,
Segueix la flama fins 
que res no es mou.

I empeny el sol, 
tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa, 
el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor 
Si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor
Si ens poguéssim mirar
Et donaria el món 
Si poguessis parlar-me
Ho donaria tot
Si et pogués estimar.

Tantes nits 
va pagar per tenir-la
Tantes excuses 
per anar tot sol.
Però cada cop 
amb un plor la perdia
La llum s’apaga quan 
la sort es pon

I el seu record 
s’estimba en ciutats adormides
I somia fins l’alba el seu far 
sense vida, trist.

Et donaria amor 
Si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor
Si ens poguéssim mirar
Et donaria el món 
Si poguessis parlar-me
Ho donaria tot
Si et pogués estimar.

Tremolant, 
a poc a poc surt del cine
Sessió de nit, 
avui ja és l’últim dia
S’endú el cartell 
arriba a casa i l’espia
L’habitació s transforma 
en un món nou.

I li escriu cent mil cartes, 
la busca i viatja
I el seu centre s’escapa, 
perd l’ordre i la casa.
Apaga el sol, tan bruna, 
tan feble i prohibida
S’enfonsa en les ombres, 
el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor 
Si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor
Si pogués ser veritat
Et donaria el món 
Si poguessis parlar-me
Ho donaria tot
Si et pogués estimar.
Et donaria amor...

Et donaria el món 
Si pogués ser veritat
Et donaria amor
Ho donaria tot si et pogués estimar.