L'emporda
Sopa de Cabra 
  
Nascut entre Blanes i Cadaqués, 
molt tocat per la tramuntana, 
d'una sola cosa pots estar segur, 
quan més vell més tocat de l'ala. 

Sempre deia que a la matinada es mataria, 
però cap el migdia anava ben torrat. 

Somriu i diu que no té pressa, 
ningú m'espera allà dalt, 
i anar a l'infern no m'interessa, 
és molt més bonic l'Empordà. 

Varen passar ampolles i anys, 
i en Siset encara aguantava, 
dormint la mona a la vora del Ter, 
però ell mai no si tirava. 

Sempre deia que a la matinada es mataria, 
però cap el migdia anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa, 
ningú m'espera allà dalt, 
i anar a l'infern no m'interessa, 
és molt més bonic l'Empordà.

Somriu i diu que no té pressa, 
ningú m'espera allà dalt, 
i anar a l'infern no m'interessa, 
és molt més bonic l'Empordà.

I quan veig la llum de l'alba, 
se'm treuen les ganes de marxar, 
potser que avui no em suïcidi, 
potser ho deixi fins demà.

Fins demà...
si, si, fins demà...