La Meva Terra Es El Mar Lax 'n' Busto Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port. Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo, que no tinc segons i que allargo les hores. Tu, vell timó que m´ajudes, la meva adreça sou tu i el vent; treu-me d´aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més, seguint una estrella potser em vaig perdre el cel. I vaig perdre el seny.... Dóna´m força per cridar, que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, la meva terra és el mar. Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà. Vaig néixer sense fronteres, no crec en les possessions, doncs penso que, hi ha massa coses, que ens separen, i tots som del mateix món, no crec en nacions ni en obligacions, ni en obligacions. Dóna´m força per cridar, que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, sóc part de l´Oceà. Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi, no sóc de ningú. La meva terra és el mar fet d´aigua i sal. Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure, lliure! Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor, jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop. Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop dins el cor...